Incerta glòria

FITXA TÈCNICA

Direcció: Agustí Villaronga

Guió: Coral Cruz i Agustí Villaronga

Estrena: 20 de març de 2017

Durada: 116 min.

Gènere: Drama històric

Intèrprets:
Bruna Cusí, Fernando Esteso, Juan Diego, Luisa Gavasa, Marcel Borràs, Núria Prims, Oriol Pla, Terele Pávez

SINOPSI

El front d’Aragó, 1937. Lluís (Marcel Borràs), un jove ofcial republicà destinat a un lloc temporalment inactiu, coneix una enigmàtica vídua de la qual s’enamora, la Carlana (Núria Prims), que aconsegueix entabanar-lo perquè falsifiqui un document que la converteix en la senyora de la comarca.

El millor amic del Lluís, el Soleràs (Oriol Pla), un oficial degradat, descobreix el frau i, a canvi de no delatar-lo, li exigeix que allunyi dels bombardejos de Barcelona el seu fill i la seva dona, de qui ell està secretament enamorat.
Quan la Trini (Bruna Cusí) arriba al poble no triga a descobrir la traïció del Lluís i s’estableix entre ells dos un “estat de guerra” que farà trontollar tots els seus fonaments morals.

Una pel·lícula on el rerefons d’una guerra fa aforar les passions humanes amb tota la seva intensitat.

CRÍTIQUES

Villaronga ha compuesto una gran película sobre la Guerra Civil. Pero no solo. También sobre nuestros demonios más encarnizados, los que afectan no a la mente sino a las tripas, a nuestro inexplicable y siniestro sentido de la crueldad

Javier Ocaña - El País

... un film potent que funciona amb admirable fluïdesa i timing....Arriba a l’espectador, per damunt de tot, la psicologia dels personatges, llurs mecanismes interns carburant per causes i efectes. Fins i tot els elements polítics de la novel·la passen a un segon terme en pro d’uns personatges que només subsisteixen enmig d’un entorn anihilador i al·lucinogen

Ignasi Juliachs – El cinèfil

Agustí Villaronga dirigeix esplèndidament el seu repartiment, en especial la recuperada per al cine Núria Prims, tan creïble en aquest paper pervers però a la vegada comprensible, tan llunyà i tan pròxim al mateix temps, una dona aranya que teixeix amb paciència el seu fil estratègic i atrapa tot aquell que li pot servir per progressar

Quim Casas – El Periódico

La narración, enmarcada en un paisaje en tierra de nadie que subraya el abandono, sigue a la perfección los puntos de vista de los cuatro, con unas actuaciones emocionantes, en las que destaca la potente composición de Núria Prims, y en la que el argumento crece impactando en el espectador

Ana Belén García Flores – RTVE

Ahora mismo no se me ocurre otro director capaz de salir tan airoso de este envite: adaptar un clásico contemporáneo sobre la guerra civil ofreciendo una producción ambiciosa en lo comercial y a la vez una obra personal, oscura y retorcida que trasciende el contexto histórico donde se sitúa

Eulalia Iglesias – El confidencial